Turcs i Cavallets

O més aviat cavallets, ja que podem pensar que en un principi serien només aquesta part de l’entremès i els turcs s’hi afegirien més endavant, durant l’edat mitjana i afinant més durant el segle XV. La primera data on s’esmenten els nostres cavallets és durant l’any 1621, però com ja he dit en un principi, la Patum no era única i per tant la primera notícia que trobem d’uns Cavallets al principat és a Tarragona al 16 de maig de l’any 1383:

“costaren cascavells de loguer que materen en los cavallets mig florí, qui són XVI sous, VI diners”

En aquesta cita no es mencionen enlloc els  turcs, d’aquesta manera pensem que aleshores encara no s’havien incorporat a la celebració. Això voldria dir que l’entremès encara no està totalment desenvolupat, la qual cosa podria ser que apuntés a una cerimònia ancestral. Per altra banda, són moltes les poblacions que no han acabat de desenvolupar la comparsa i el ball és exclusiu dels cavallets, on moltes vegades és un ball més aviat d’habilitat i lluïment que no pas una representació bèl·lica.

En aquesta cita també esmenta uns cascavells, segons alguns aquests servien per amagar el fals cavalcament dels cavallets. Però també podem pensar que com en molts d’altres balls de la nostra terra que també utilitzen cascavells, els podem interpretar com una altra prova de supervivència d’antics rituals agraris. La funció d’aquests cascavells antigament podria ser la d’allunyar els mals esperits. Això també coincidiria a la perfecció amb la nostra teoria sobre l’origen dels cavallets.

La primer notícia dels turcs que trobem és al Llibre de les Solemnitats de Barcelona i data de l’any 1424 i diu:

“Lo martiri de Sanct Sebestià, ab los cavalls cotoners e ab los turchs”

La següent notícia que trobem, que també comprèn l’element otomà, torna a ser a Tarragona l’any 1436. Els cavallets del segle anterior se’ns han convertit en lluites entre moros i cristians però també hi ha un element protagonista de la representació però que no apareixerà en les celebracions modernes, Sant Sebastià.

Ara ja sí que ens situem a casa nostra, a Berga, on la primera notícia que trobem de la Bulla és l’any 1621, trobada no fa gaires anys per la historiadora Dolors Santandreu. I en aquesta notícia hi ha redactat el següent:

“Pere Boixader lo any corrent clavari de conta a de aver a 18 de Juny trentanou lliures vuit diners que per polissa dels senyors consellers se ha retingudas per tantes tenie pagades i bestratas per la festa del Corpus del present any, ço es: a dos turchs, setse sous, a quatre cavallets, setse reals, a dos diables, dotse sous, els de la mullassa, setse sous”.

Aquesta esmenta clarament les comparses citades com a primitives més l’increment dels Turcs, la qual cosa ens fa veure que ja s’havia acabat de desenvolupar l’entremès.

La següent notícia que ens pot cridar l’atenció apareix el 1628, fins fa uns anys la primera notícia, aquesta diu el següent:

“Item per lo lloguer de honse gambals cascavells honse sous^”

Aquí tornen a aparèixer els cascavells que també s’esmenten en la cita tarragonina. En la berguedana podem creure que aquests servien per decorar els cavallets a diferència de la tarragonina que al utilitzar el verb “materen” podem pensar que simplement eren, com ja he dit abans per la dissimulació del fals cavalcament. Ara bé, una altra cosa que ens pot sorprendre d’aquestes cites, tant de la berguedana com la tarragonina és per què havien de llogar uns cascavells que possiblement farien servir cada any? La resposta és incerta, però la realitat és que això només es tractaria d’una anècdota més que un fet irrellevant en la història de la Patum.

Un element que també s’ha esmentat en alguna citació és la figura de Sant Sebastià. Es pensa que durant les processons de Corpus es treia aquest Sant i podria ser que es representés el seu martiri. I que en algun moment aquest s’unís als turcs i cavallets o tan sols cavallets. La llàstima és que en el nostre poble les informacions conservades són posteriors a la retirada del Sant que segurament desaparegué quan es prohibiren els entremesos a les processons del Santíssim Sagrament.

L’altre element que cal esmentar és la figura del tabal, el qual s’esmenta en moltes cites diferents. Aquest instrument de percussió era el qui marcava el ritme del desenvolupament del salt. Avui dia tenim la música dels cavallets gràcies a Joaquim Serra i Farriols o Quimserra que l’inclogué a la festa l’any 1888 o 1890, fins llavors el salt s’anomenava popularment la “Pudor”, ja que només seguia el compàs del Tabal.

Un altre element que també formà part de la comparsa són uns angelets, els quals s’esmenten a un document del 1725 on podem llegir:

“Lo ballar los Cavallets, Turchs, y angelets devant lo Santíssim Sagrament significa quant lo Real profeta Davit ballà devant la arca del senyor”

En un primer moment podríem pensar que l’escrivà es podia referir a l’Arcàngel Sant Miquel però si continuéssim llegint el document, ens trobaríem això:

“la batalla de Sant Miquel, y Angels ab los Dimonis”

Per tant queda més que clar que es tracta de dos tipus d’àngels diferents. La hipòtesi que postulem ara és; i si els angelets que acompanyaven als turcs i cavallets igual que el que acompanyava a Sant Miquel pertanyien a la parròquia o algun gremi o confraria? Podem arribar a pensar això perquè en les despeses municipals del primer terç del segle XVIII, moment al qual pertany aquests documents, no figura cap angelet però sabem que existien. També podem recolzar aquesta teoria en exemples que trobem en el principi de les processons de Barcelona on cada entremès era possessió de diferents parròquies, gremis o confraries. D’aquests angelets, que per cert s’ha de tenir en compte la diferència entre els angelets que els hem de relacionar amb els àngels que acompanyaven els turcs i cavallets durant la processó i algun cop podria ser que els acompanyessin durant la Bulla posterior a l’ofici. I els àngels, que aquests els hem de relacionar amb els diables i que serien el precedent de l’àngel que actualment acompanya a l’Arcàngel Sant Miquel. Doncs la teoria  que aquests àngels, que no sabem quan van desaparèixer de la nostre festa, apareguessin a la Bulla la podem recolzar per exemple en els turcs i cavallets de Tarragona els quals hi apareix un angelet.

L’evolució d’aquesta comparsa és mínima. Com ja hem dit se’n troba referència per primer cop al 1621. El document diu que a la Bulla hi figuren 2 turcs i 4 cavallets, això és una dada molt rellevant en la investigació de la Patum ja que Berga és l’únic lloc on presenta un nombre menor de turcs que de cavallets, en totes les altres poblacions eren majoritaris o com a mínim igual. Al 1650 això se soluciona, ja trobem documents que diuen que ja hi ha quatre turcs i quatre cavallets. A partir d’aquí no pateix cap altre canvi rellevant fins al segle XIX. Quan l’entremès es modernitza durant el procés de potenciació de la Patum, entre d’altres coses, l’Ajuntament va decidir substituir els cavallets existents, els qual ja estaven molt malmesos, per uns de nous que van comprar a la Casa de Perfección de Barcelona. També va decidir comprar uns vestits nous pels turcs, ja que també estaven molt malmesos. I així ho podem llegir a l’acte municipal del dia 23 de maig del 1890, que s’acorda:

“Renovar los trofeos de la Patum ya que en su mayor parte son miserables y que a este fin se adquieran nuevos enanos y cavalletes así como los trajes de los turcos, utilizando los adelantos de hoy dia con los objetos de catón”.

Una altre dels canvis que hi va haver a la comparsa aquell any, i potser el més remarcable, va ser la introducció de la música per Part d’en Quimserra. Fins al moment de la instauració de la música els cavallets s’havien anomena popularment la “Pudor” ja que segons mossèn Armengou, saltant al so del Tabal “es feien més pesats que la pudor”, ja que la representació resultava molt llarga i inacabable. A finals del segle XIX també deixen de participar en l’espècie d’assaig que tenia lloc el diumenge de la Santíssima Trinitat al Vall, del qual avui dia només se’n conserven els Quatre Fuets. El què també és remarcable és que tot i la incorporació de la música la coreografia no va ser modificada, va continuar sent la mateixa que quan dansaven al so del Tabal.

A Partir d’aquí l’entremès arribarà als nostres dies sense patir cap altre canvi.