Maces i Plens

Abans de començar cal dir que aquestes dues comparses, avui dia separades, no van ser diferenciades fins després de molt temps del seu origen i per tant la millor manera de treballar-les és de manera conjunta i per tant els anomenaré Diables.

La interpretació d’aquesta figura dins les festivitats, abans de la cristianització, ha estat de divinitats de la terra, déus-esperit, etc. Això es recolza amb el tipus de vestimenta que una part serà vegetal i amb el foc com element màgic, espiritual. Els Plens serien la part més pura, si ho podem dir així, dels diables berguedans ja que la vidalba representaria la perdurabilitat de les divinitats vegetals i el foc simbolitzaria el culte al subsòl, ja que omplen la plaça de fum i la fan més “desconeguda” tant mateix com el subsòl per els nostres avantpassats, un perfecte exemple de la unió dels dos cultes. En canvi les Maces ja seria la lluita secular entre el Bé i el Mal, un element símbol de la cristianització.

A més a més una cosa que també ens fa apuntar cap a personatges dels boscos és la mascara de color verd, abans molt més verda que ara, color que simbolitza la natura i per tant ens allunya de pensar en diables.

El primer document que es va trobar que es referia als balls de diables és molt important ja que data del 1150, molt abans del Corpus, la qual cosa ens fa veure que són anteriors a aquesta celebració. La primera noticia de les màscares és al 1387. Es creu que aquesta màscara podia tenir un valor de control, de mantenir l’ordre dins la processó. En aquesta època devia ser quan van agafar el sentit de diables, l’escenificació del Bé contra el Mal.

Totes les representacions de Diables del nostre país són més o menys iguals. Es pot creure que l’origen podia ser el mateix per tots. Però les diferències vingueren per algun tipus d’aïllament o quelcom semblant que va afectar aquí´, que van provocar que prenguessin camins diferents i que els nostres Plens es quedaren amb aquella forma més primitiva, entre homes del bosc i dimonis.

Una cosa sorprenent és que tot i l’aïllament la Patum incorpores personatges propis d’altres grups. Ens crida l’atenció l’aparició puntual de la Diablessa al 1632, tant sols quinze anys després de la primera noticia coneguda al Principat que fou al 1617 a Tarragona. Però es creu que aquesta primera data és errònia i que en realitat la Diablessa és anterior. I que la desaparició d’aquest personatge va ser a la primer meitat d’aquest mateix segle.

A partir d’aquí ja no hi haurà cap canvi rellevant fins al s. XIX, tret de la incorporació de dos Diables més. Durant el darrer terç d’aquest segle ja trobem documentat que hi comença a haver-hi un procés de diferenciació entre Maces i Plens. Tot i així no és fins al 1936 que en la documentació començaran a parlar de Maces i Plens com a dues comparses diferents. Amb aquesta separació els Plens van perdre dos fuets, que feien un total d’onze, que duien a les mans. A partir d’aquí ja tant sols canvia el nombre de plens que arriba a sobrepassar els cent. I pel que fa les Maces a partir d’aquí tant sols van tenir un canvi que va ser la incorporació de música al salt de la Patum de Lluïment, això va passar al Corpus del 1963 per en Joan Trullàs i Vivó, i que de fet va ser l’ultima comparsa a incorporar-s’hi música. Però a una gran part del poble aquesta música no els va agradar i durant molts anys va ser xiulada a cada salt.